No hi ha excuses! SENTIMENTS, EN PARAULES DE TRINI MARTÍN

Amb permís de la Trini Martín, comparteixo amb vosaltres (i tradueixo al català) un text seu amb una imatge que, l’endemà de l’última classe que vam donar de CMC (Cures Mare Cangur) sobre la UCIN (unitat de cures intensives neonatals), ho va compartir en Facebook en sentir-se remoguda per la seva història personal. Ella és així, ella és tota veritat i, en aquest cas, m’ha emocionat especialment, per això li he demanat permís per traduir i compartir.

Aquesta, és una altra demostració del que senten les famílies en una situació similar i el que ens queda encara per recórrer per aconseguir que s’estableixin les Cures Mare Cangur al nostre país, per retornar el nadó al seu lloc, al seu hàbitat, amb la seva mare.

Es pot, a Suècia ho estan fent. Ja no ens valen més excuses! els nadons estan patint, les mares estan patint, les famílies estan patint. PROU! a actualitzar-se ja!

Marta Meléndez

No hi ha excuses! SENTIMENTS, EN PARAULES DE TRINI MARTÍN
Divendres 23 de maig de 2014 a les 18:09h . 
Trini Martin publica la següent imatge i text al seu mur del facebook

Comparteixo aquesta foto que va ser una de les que vam veure en la sessió d’ahir. No hi ha nadons massa petits per estar pell amb pell. No hi ha excuses. Peter, nascut de 25 setmanes d’edat gestacional, amb 520g. En cures mare cangur des del mateix dia del seu naixement, amb un llit clar, sinó no hi ha cos que aguanti. Sessions de pell amb pell de 6 a 8 hores, dia i nit, alternant-se la seva mare i el seu pare. A la foto té 27 setmanes d’edat gestacional i suport respiratori amb *CPAD. I els ulls oberts, està despert i alerta, no en estat desorganitzat que és com estan sols

El coneixement que tenim sobre prematurs és fals en gran manera. No tenim ni idea de les seves possibilitats i capacitats perquè els nadons prematurs estudiats són nadons sols, estressats fins al punt de dissociar-se, mig hibernant, tota la seva energia posada en mantenir-se amb vida per tal nivell d’estres que s’anomena estres tòxic perquè els fot el cervell. Escolto de grans professionals que els nadons fins a la setmana 32 o la 34 no poden mamar, però el meu fill va mamar molt abans i en aquest hospital d’on és la foto, on fan ingrés conjunt, també mamen abans. Perquè els nadons cangur, és a dir els nadons  normals que han estat en el seu hàbitat normal pell amb pell amb la seva mare i amb el seu pare, mamen abans i més freqüentment, creixen més ràpid i estan desperts i atents al seu entorn. O millor caldria dir, els nadons als quals se’ls deixa sols, triguen a mamar i ho fan amb menys freqüència, el seu creixement es veu minvat i no poden mantenir-se desperts perquè no suporten l’hostilitat de la solitud en una sala neonatal.

Recordo tantes hores amb el meu nadó pell amb pell i tots els altres nadons al voltant nostre sols, allò era l’infern. Recordo venir els petits de cesària a passar unes hores fins que traguessin a la seva mare de la rea i es tiraven les hores plorant, els altres ja ni ploraven, per a què?, van aprendre temps enrere que ningú atendria el seu plor, no tenien força per plorar massa temps. Alguna cosa em va quedar clar i és que havia d’explicar a tot aquell que m’escoltés el sofriment que estem causant a aquests petits, havia de donar-los veu i moure’m per posar tot de la meva part perquè no pari això.

Uff … toxaco m’ha quedat, em remou cada sessió i a la d’ahir sobre UCIN de les que més, tants i tants records que em nafren.

Cures Mare Cangur per a TOTS. Perquè és una necessitat de cada nounat i en els prematurs encara més, salva vides i evita seqüeles.

Abraçada

Trini Martin

* CPAP  “Continuous Positive Airway Pressure”,  Presión Positiva Continua en la Vía Aérea.

_____________________________________________


Con permiso de Trini Martín, voy a compartir con vosotr@s (y traducir al catalán) un texto suyo con una imagen que, al día siguiente de la última clase que dimos de CMC sobre la UCIN (unidad de cuidados intensivos neonatales), lo compartió en Facebook al sentirse removida por su historia personal. Ella es así, ella es toda verdad y, en este caso, me ha emocionado especialmente, por eso le he pedido permiso para traducir y compartir.

Esta, es otra demostración de lo que sienten las familias en una situación similar y lo que nos queda aun por recorrer para conseguir que se establezcan los Cuidados Madre Canguro en nuestro país, para devolver el bebe a su sitio, a su hábitat, con su mama.

Se puede, en Suecia lo están haciendo. Ya no nos valen más escusas! los bebes están sufriendo, las madres están sufriendo, las familias están sufriendo. BASTA! a actualizarse ya!

Marta Meléndez

No hay excusas! SENTIMIENTOS, EN PALABRAS DE TRINI MARTÍN

Viernes 23 de mayo de 2014 a las 18:09h .
Trini Martín publica la siguiente imagen y texto en su muro del facebook

Comparto esta foto que fue una de las que vimos en la sesión de ayer. No hay bebés demasiado pequeños para estar piel con piel. No hay excusas. Peter nacido de 25 semanas de edad gestacional, con 520 gr. En cuidados madre canguro desde el mismo día de su nacimiento, con una cama claro, sino no hay cuerpo que aguante. Sesiones de piel con piel de 6 a 8 horas, día y noche, turnándose su madre y su padre. En la foto tiene 27 semanas de edad gestacional y apoyo respiratorio con *CPAD. Y los ojos abiertos, está despierto y alerta, no en estado desorganizado que es como están solos. 


El conocimiento que tenemos sobre prematuros es falso en gran medida. No tenemos ni idea de sus posibilidades y capacidades porque los bebés prematuros estudiados son bebés solos, estresados hasta el punto de disociarse, medio hibernando, toda su energía puesta en mantenerse con vida por tal nivel de estrés que se le llama estrés toxico porque les jode el cerebro. Escucho de grandes profesionales que el bebé hasta la semana 32 o la 34 no pueden mamar, pero mi hijo mamó mucho antes y en este hospital de donde es la foto donde hacen ingreso conjunto también maman antes. Porque los bebes canguro, es decir lo bebes normales que han estado en su hábitat normal piel con piel con su madre y con su padre, maman antes y más frecuentemente, crecen más rápido y están despiertos y atentos a su entorno. O mejor habría que decir, los bebés a los que se les deja solos, tardan en mamar y lo hacen con menos frecuencia, su crecimiento se ve mermado y no pueden mantenerse despiertos porque no soportan la hostilidad de la soledad en una sala neonatal.

Recuerdo tantas horas con mi bebé piel con piel y todos los demás bebés alrededor nuestra solos, aquello era el infierno. Recuerdo venir los peques de cesárea a pasar unas horas hasta que sacarán a su madre de la rea y se tiraban las horas llorando, los otros ya ni lloraban, para qué, aprendieron tiempo atrás que nadie atendería su llanto, no tenían fuerza para llorar demasiado tiempo. Algo me quedo claro y es que tenía que contar a todo aquel que me escuchara el sufrimiento que estamos causando a estos pequeños, tenía que darles voz y moverme para poner todo de mi parte para que no pare esto.

Uff tochaco me ha quedado, me remueve cada sesión y a la de ayer sobre UCIN de las que más, tantos y tantos recuerdos que me llagan.

Cuidados Madre Canguro para TODOS. Porque es una necesidad de cada recién nacido y en los prematuros aún más, salva vidas y evita secuelas.

Abrazo

Trini Martín
* CPAP  “Continuous Positive Airway Pressure”,  Presión Positiva Continua en la Vía Aérea.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.